La Decadéncia

La Decadència

Moviment literari S.XVI :

El renaixement:

Significa la culminació del humanisme. Es caracteritza pel triomf del individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot allò que l’envolta. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen, l’estudi i codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’afecte per les llengües clàssiques i la curiositat de la pròpia historia.
La poesia renaixentista:
Gènere propi del Renaixement, temàtica com amor(idealització de la dona i insatisfacció amorosa del poeta alhora que el purifica)natura(marc mític i simbòlic)i mites clàssics grecollatins amb autors destacats con Pere Serafí (autor de 22 sonets, la majoria amorosos que utilitza la estètica i temàtica renaixentistes)i Joan Timoeda.
S’introdueix el sonet (composició estròfica,la qual va emprar per primera vegada Pere Torroella s.XV i conreada amb més intensitat per Pere Serafí més tard)
Poesia amorosa d’arrel popular,al S.XVI s’aprofiten les formes de la literatura popular ,Pere Serafí i Joan Timoeda(Valencia) son alguns exemples,el tema central es sempre l’amor .

Moviment literari S.XVII

El barroc:

Representa un trencament amb el renaixement ,s’endinsa en el pessimisme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència(la lletjor , el dolor,les contradiccions de l’anima humana)
La poesia barroca:
Temàtica de desengany i frustració, producte d’una gran crisi social. Comportava una temàtica diversa en la que destacaven el pas del temps i la mort,la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica,la caricatura tragicoburguesa de la existència i el pessimisme polític. Per expressar aquestos temes utilitzaven diversos recursos com l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic,obscuritat dels conceptes expressats),el contrast(entre els diversos temes anteriors),la deformació de la realitat(que comporta a la caricatura i successivament a la bellesa absoluta),l’abundor de cultismes i castellanismes(influencia del barroc castellà)i l’ús de figures retòriques. Els màxims representants d’aquest estil van ser Francesc Fontanella,la poesia del qual mostra les influències francesa i castellana,sobretot a l’estil i al lèxic i destacat per els seus coincidents amb el castellà i Francesc Vicent Garcia,poeta culterà i satíric,rector de Vallfogona ,on es mostren els 2 vessants de l’estil barroc, culte i grandiloqüent(explica la bellesa d’una dama amb elegància)i satíric i burlesc(burla a la seva majordoma esdentegada)

La Decadéncia

La Decadència

Moviment literari S.XVI :

El renaixement:

Significa la culminació del humanisme. Es caracteritza pel triomf del individualisme, les ganes de viure i l’afany de conèixer l’esser humà i tot allò que l’envolta. Entre els interessos culturals del renaixentistes destaquen, l’estudi i codificació de les llengües vulgars, interès simultani a l’afecte per les llengües clàssiques i la curiositat de la pròpia historia.
La poesia renaixentista:
Gènere propi del Renaixement, temàtica com amor(idealització de la dona i insatisfacció amorosa del poeta alhora que el purifica)natura(marc mític i simbòlic)i mites clàssics grecollatins amb autors destacats con Pere Serafí (autor de 22 sonets, la majoria amorosos que utilitza la estètica i temàtica renaixentistes)i Joan Timoeda.
S’introdueix el sonet (composició estròfica,la qual va emprar per primera vegada Pere Torroella s.XV i conreada amb més intensitat per Pere Serafí més tard)
Poesia amorosa d’arrel popular,al S.XVI s’aprofiten les formes de la literatura popular ,Pere Serafí i Joan Timoeda(Valencia) son alguns exemples,el tema central es sempre l’amor .

Moviment literari S.XVII

El barroc:

Representa un trencament amb el renaixement ,s’endinsa en el pessimisme i mostra els aspectes més sòrdids de l’existència(la lletjor , el dolor,les contradiccions de l’anima humana)
La poesia barroca:
Temàtica de desengany i frustració, producte d’una gran crisi social. Comportava una temàtica diversa en la que destacaven el pas del temps i la mort,la dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica,la caricatura tragicoburguesa de la existència i el pessimisme polític. Per expressar aquestos temes utilitzaven diversos recursos com l’artificiositat (recarregament lèxic i sintàctic,obscuritat dels conceptes expressats),el contrast(entre els diversos temes anteriors),la deformació de la realitat(que comporta a la caricatura i successivament a la bellesa absoluta),l’abundor de cultismes i castellanismes(influencia del barroc castellà)i l’ús de figures retòriques. Els màxims representants d’aquest estil van ser Francesc Fontanella,la poesia del qual mostra les influències francesa i castellana,sobretot a l’estil i al lèxic i destacat per els seus coincidents amb el castellà i Francesc Vicent Garcia,poeta culterà i satíric,rector de Vallfogona ,on es mostren els 2 vessants de l’estil barroc, culte i grandiloqüent(explica la bellesa d’una dama amb elegància)i satíric i burlesc(burla a la seva majordoma esdentegada)